diumenge, 22 de gener del 2017

Inici del 2016 a França amb autocaravana

Ja feia temps que volíem provar l'EXPERIÈNCIA de viatjar amb una autocaravana, així que ens vàrem decidir i els Reis de l'Orient ens van portar un lloguer per poder-hi anar del set al deu de gener.
Aquí va la ruta que vàrem fer:
Dia 1 (07/01/16)
Caldes de Montbui - Elna – Carcassone:
Després de les explicacions necessàries i oportunes del Joan, enfilem l'autopista directe cap a la maternitat d'Elna, prèvia aturada a un supermercat a l'entrada del municipi francès per poder fer un dinar a l'aparcament de la maternitat. La desil·lusió a estat que aquests dies nadalencs no estar obert al públic.

El que ens suposa que aquest indret no estigui obert, és que caldrà tornar un altre dia per poder-ho visitar.
Un cop em dinat, enfilem de nou l'autopista i ens arribem ja de negra nit, tot i que son poc més de les sis de la tarda a Carcasone. Enfilem directe cap a la citi, és a dir la part vella de la ciutat, i quedem frepats dels aparcaments tan i tan grans que hi ha, i encara ens sorprèn més, que estan tos buits... el pàrquing de les autocaravanes, tan sols n'hi ha dues, i una marxa quan entrem nosaltres i també hi ha un autocar que marxarà en breu. A la nit no hi queda ningú.
Anem a fer un tom per dins de les muralles i efectivament... no hi ha ningú. Entenem que som uns privilegiats, però també és veu una situació una mica trista. Fa una nit humida, ja que van caient gotes, tot i que no podem dir que plogui. Així que decidim tornar cap a l'aparcament sopar d'hora (abans de les vuit) i després d'unes partides a l’UNO anar a dormir.

Dia 2 (08/01/2016):
Carcasone – Limos.- Abadia de Sant Hilari – Renne les Chateaux – Estacio d’esqui de Camurac
Al matí ens llevem d’hora, esmorzem i com que l’aparcament és gratuït tota la nit, aprofitem per anar a fer un vol per la citi i veure-ho, sense gent, però en llum de dia...
... i un cop em fet el “turista solitari” marxem i comença el VIATGE de debò...

... A ON ANEM...
Doncs decidim anar cap a Limoux, que el Francesc i la Susana ens van dir que si hi passàvem, doncs que els hi portéssim una caixa de cava de Sieur d’Arques. Ens aturem a la ciutat i passegem pel mercat setmanal i veiem que estan preparant el carnaval, a cada aparador hi ha alguna mascara de les que sortiran d’aquí uns quants dies. També em passat per l’oficina de turisme per proveir-nos de mapes turístics de la zona i poder improvisar la ruta.
Ens aturem a una botiga on hi ha un munt de plats preparats i comprem el dinar d’avui i part del sopar. Com que la ciutat tampoc donar gaire de si decidim tornar a fer ruta i seguint unes carreteretes molt estretes, entre vinyes, arribem a l’abadia de Sant Hilari. Un punt de la ruta del Cister, i ens aturem a l’únic aparcament del poble per poder dinar amb tranquil·litat.
Seguim la ruta i aprofitem per fer una volta circular, per tornar a Llimoux, i així seguim veient més vinyes, per arribar a la bodega per poder comprar la caixa de cava de Sieur d’Arques.
Ara la següent parada és a un punt que teníem marcat, com a possible, a Renne le Chateaux, una església on hi ha un dimoni a dins. Doncs ens trobem amb la mateixa situació que el dia abans... un aparcament bastant ampli per aparcar-hi autocaravanes i tan sols hi ha la que conduïm nosaltres... tot tancat i no s’hi veu ni un gat. La passejada és prou agradable, no fa gaire fred i l’indret és veu acollidor.
Aprofitem per fer-nos una foto amb l’AC.
Al poc temps de sortir de Renne le Chateaux, ja ens cau el sol del tot i decidim d’anar a dormir a unes pistes d’esquí, que segurament esta tancades, segur que no hi ha prou neu per poder esquiar, doncs efectivament ens enfilem cap a l’estació d’esquí de Camurac.
Arribem a negre nit a dalt de tot de les pistes d’esquí, i intuïm que no hi ha ningú, per tan ens tanquem a dins l’AC i ens posem a sopar, una partideta de cartes i a dormir...

Dia 3 (09/01/2016):
Estacio d’esqui de Camurac – Tarascon sur l’Ariege – Foix - Serres sur Arget:
El matí, ens despertem tard, son les nou passades, i confirmem la sospita de que l’estació esta totalment tancada, tampoc hi ha ningú, per no haver-hi no hi ha ni neu.
No fa massa fred i un cop em esmorzat sortim a tirar unes quantes boles de neu.

Però de cop hi volta comença a pujar la boira i el que fem és començar a baixar i com a punt de destí posem arribar a Foix, i no sabem que farem durant el camí.


La ruta ens porta per una carretera molt estreta, pel Foret du Pays d’Ailloy, que fins i tot ens em d’aturar per que pujar un tractor i no passem els dos vehicles. Un cop arribem a la vall decidim d’aturar-nos a fer una visita a la Grotte de Lomvribes. La visita guiada la fa un guia local que només parlar francès, però al coincidir amb una família de Lleida, encara ens entenem prou bé. Resulta que és una de les coves més profundes d’Europa.
Un cop sortim d’aquestes coves ens aturem a Tarascon, un poblet molt xulu, on hi ha una torre sobre el riu Ariege que es divisa tot el poble. Allà parem a dinar, al costat del cementiri.

A la tarda ens arribem fins a Foix, però ens quedem amb les ganes de visitar el Castell, arribem just, que ja tancant la guixeta.
Després de passar per diversos càmpings i arees de servei, on tot estar tancat decidim anar a dormir a una àrea petita a prop de Foix, però després de fer uns quants quilometres. Ens aturem a l’àrea comunitària de Serres sur Arget, és un pàrquing que hi ha al costat d’un càmping tot tocant un petit torren molt bucòlic. Això ho veiem al matí quan ens llevem
Dia 4 (10/01/216):
Serres sur Arget – Sant Feliu de Codines.
Avui ens llevem amb la intenció d’aconseguir una àrea per poder buidar i reomplir dipòsits, per no haver de pensar-hi al moment de tornar l’AC.
El que fem és aturar-nos al primer poble que trobem amb aquest servei i ja enfilem la carretera directa cap a Viella, on passat el túnel ens aturem a tocar del riu per dinar, i no para de ploure amb tota l'estona.
Allà és on connectem la televisió i ens enterem de la moguda política que hi ha hagut aquests dies a Catalunya. Nou president de la Generalitat, en Carles Puigdemont, per tan tenim sessió d’investidura durant tot el recorregut fins a casa, però això no toca explicar-ho en aquest bloc...


Conclusió final del viatge:

Repetirem l’experiència amb AC i caldrà tornar a TOTS els llocs de França on em estat amb dates més “normals” per poder-ho visitar tot.